Can Farigola

Dimecres, 18 de novembre de 2009

Un dia voltant per Enrique Granados vaig trobar aquest entranyable restaurant de menjà casolà i vaig decidir portar a les noies allà. Aquest cop nomes érem tres, però això no va impedir que passéssim una molt bona estona.

L’entrada al restaurant es va retardar per culpa de la tardança d’una de les assistents... a més hi havia moltíssima cua i el restaurant era bastant petitet. Un cop a l’interior (uns 15 min esperant la taula) ens van seure en una petita taula d’un raconet on es podia observar tot el moviment del restaurant.

Primera impressió del menú: Oh my god! Això és menjar de gordos. No hi havia cap primer que fos una mica lleuger i l’únic que podia ser-ho (verduretes a la brasa amb salsa romesco) ja s’havia acabat.

Que entenem per “menjar de gordos”? Doncs tot aquell menjar hipercalòric que tant ens agrada però que necessita unes 2 hores de digestió.

Canelons i sopa campestre (era un estil de sopa aranesa) de primer, i botifarra i croquetes de segon. He de dir que tot i que els primers eren molt contundents, els segons eren bastant senzillets: el típic tall de carn o peix amb guarnició. Tot estava molt bo.

Un dels defectes més notables del restaurant és que és tan petit que gairebé comparteixes taula amb els dels costat que com siguin uns pesats, et donen el dinar...

Curiositats del dinar a Can Farigola:
Una típica dona de mitjana edat de classe alta ens va interrompre el dinar per demanar-nos si havíem vist una arracada de perles ja que l’havia perduda i suposava que estava allà. El que no sabia la senyora és que la Irene també portava perles i la va trobar i se la va quedar... (és broma, l’arracada no va aparèixer, però aquest simple fet ens va permetre burxar a la Irene una bona estona!)

Resum de Can Farigola:
Menjar: Molt bo. Típics plats casolans.
Servei: agradable i molt atent.
Ambient: Poc espai per moltes taules.
Preu: A la pissarra de la porta posava “menú 8,50€”, el que després veus és que no inclou l’IVA i el que semblava un dinar molt molt bé de preu, no ho és tant.
Adreça: Enric Granados, 94. Entre Còrsega y Roselló

Això és tot. Recordeu que sortir a dinar amb els amics entre setmana és un bon mètode anti-estrès!

Bon profit a tots!

Welcome

Com cada dimecres al migdia, unes ex alumnes de la Pompeu Fabra es dirigeixen cap a algun restaurant per dinar plegades i explicar-se les últimes novetats de les seves vides. Fa prop de dos mesos que voltem pels restaurants de l’eixample i per fi hem decidit plasmar en aquest blog les nostres experiències als restaurants.

Així, neix Barcelona No More Tuppers!

No volem ser cap tipus de crítics culinaris ni res per l’estil, només volem explicar les experiències i les sensacions que vivim en aquells restaurants. Tots els factors son importants: els ànims, l’ambient, el servei i sobretot el menjar, i tots ells seran explicats.

Barcelona No More Tuppers vol promoure també els dinars entre amics els dies de cada dia. Què millor que un bon dinar acompanyat de bons amics i grans històries? RES! Per això, apartem un dia el tupper (nomes és un dia, tothom s’ho pot permetre) per dinar en bona companyia.

Cada setmana una de nosaltres explicarà en una mena de report les curiositats que es van viure en aquell lloc.

Això es tot, esperem que us agradi i Bon Appétit!